La vila de Sant Joan de les Abadesses està situada a la comarca del Ripollès a uns 770 metres d’altitud sobre el nivell del mar. Ocupa el centre d’una vall pre-prininenca travessada pel riu Ter de llevant a ponent i encerclada per altes muntanyes. Posseix una extensió de 53,41 km2 i termenja amb Ripoll a l’oest, amb Vallfogona del Ripollès al sud, amb Ridaura al sud-est, amb la Vall de Bianya i Sant Pau de Segúries a l’est, amb Camprodon al nord i amb Ogassa al nord-oest.
Primer de tot hem de dir que la nostra contrada no ha estat rica de masies d’un caire arquitectònic important. D’aquestes només en trobem algunes al llarg de les planes vora el riu Ter i la riera de l’Arçamala. Pensar que segles enrere en molts d’aquests masos les persones vivien conjuntament amb el bestiar. L’habitacle d’aquests petits masos o casots es composava d’una cuina gairebé sempre fosca, amb el foc a terra, fogons, forn de pa, el banc escon, entostes, la cendrera i algunes poseïen bugader. Gairebé totes les masies tenien el foc en el centre de la casa perquè era el més important; per això durant molts segles trobem llistes de censos que s’anomenaven fogatges ja que les cases s’identificaven i es registraven per focs.
Compartirem les cases de Sant Joan de les Abadesses, com Rodonella amb la seva història i les que hi ha vora del seu terme, particularitats arquitectòniques, estat actual, censos de segles enrere…
Rodonella
La masia constava de 3 plantes quedant l’habitacle a la segona i a peu pla de l’era. Sota de l’estatge s’hi trobaven les quadres i separada d’aquesta edificació hi havia una gran cabanya, actualment també en ruïnes, amb unes escales exteriors que conduïen a la primera planta. Aquesta casa posseïa dues dependències destinades a vivenda: la casa d’amos i masovers.
La casa dels masovers, tot i el seu estat ruïnós, fa relativament poc que fou abandonada, concretament l’any 1966, quan la família Salvans anaren a viure a la Nova Casa de Rodonella, també coneguda per molts santjoanins com a “Can Salvans”, i que actualment és una de les masies més grans de tot el terme de la vila. Posseix molt terme i bestiar. Antigament hi havien quaranta quarteres de terra i es collient 130 o 140 quarteres de blat i blat de moro. Tenien de 20 a 25 vaques i una dotzena de porcs. Actualment conten amb més de 100 vaques i uns 400 porcs.
Per damunt de la Casa Nova de Rodonella i prop de les ruïnes del que havia estat l’antiga casa de Rodonella hi havia la font.
De la consulta dels diferents arxius consultat hem trobat les següents dades referents a aquest mas:
- En el capbreu de l’Abat de Villalba de l’any 1397 ve citada la batllia de Rodonella de la parròquia de Sant Joan i Pau amb el nom de Francesca, muller de Jaume de
- Rodonella, propietari del mas. El document també especifica la possessió d’un parell de masoveries de nom “la Colomina” i “Graello”.
- En un índex censal d’un capbreu del 1460 surt nombrat el Mas Rodonella i el Mas Gonter donant al monestir de Sant Joan de les Abadesses dos sesters de civada, dotze punyeres de blat, quatre tires de cansalada, una quartera d’ordi, ina gallina i una fogassa de blat.
- El 13 de març de l’any 1500 hi ha una sentència del jutge de l’Abadiat de Sant Joan, Narcís Amaluch, referent al plet entre Joan Oriola i Gabriel Bosch de Rodonella sobre els drets i pertinencs de deveses de la muntanya de Montcoia.
- En un llevador de rendes del segle XVIII surt nombrat el mas Rodonella que dóna al monestir de Sant Joan de les Abadesses 27 punyeres d’ordi.
Els propietaris:
- 1701- Joan Cubí
- 1713- Jaume Colomer
- 1720- Joan Colomer
- 1751- Francesc Bosch
- En un llevador de l’any 1816 ve citat el masover, mosso i en Janet de Rodonella de dalt.
- 1831-1847 Pere Picart i Bussoms
- 1852- Bernat Picart
- 1901- Joan Alardi i Bonet amb vuit persones mésL’any 1930, la casa era habitada per en Joan Salvans i Martí amb dues persones més.
- L’any 1940, el mas era habitat per en Joan Salvans i Martí amb cinc persones més i en Pau Roqué i Fajula amb vuit persones més.
- L’any 1960, a Rodonella hi vivien en Joan Salvans i Martí amb tres persones més i en Josep Salvans Picart amb dues persones més.
- 1970-1994 Josep Salvans i Picart amb la família.

Josep Salvans

Foto actual

Foto antiga

Foto actual

Foto antiga
Mas Guanter o Rodonella de Baix
Casa situada sota mateix de Rodonella. La seva construcció fou condicionada totalment al desnivell del terreny. L’any 1988, el mas era d’estructura agrupada, constava de tres plantes amb les corts a la primera i el teulat a dos vessants. Poseïa una eixida decantada a ponent de construcció més tardana que la resta de la masia. Prop de la casa hi havia la font amb un safareig i un abeurador. Durant aquest any la casa era utilizada com a quadres i magatzem dels pagesos que habitaven a la nova casa de Rodonella.

Mª Carme Picart
De la consulta dels diferents arxius parroquials i municipals hem trobat les següents dades referents a aquesta masia:
- En un testament del 1395 ve nombrat un tal Guillem Gonter de Rodonella fent de marmessor.
- En el capbreu de l’Abat de Vilalba del 1397 ve citat el mas Gonter de Rodonella de la parròquia de Sant Joan i Pau amb el nom de Francesca Gonter de Rodonella de baix, muller d’en Guillem.
- En un testament del 1462 ve citat un marmessor de nom Pere Guanter.
- L’any 1720, Mas Guanter, era habitat per Rafael Planas.
- L’any 1729 era habitat per Cecília Picart.
- Del 1732 al 1756 era habitat per Pere Picart.
- El propietari del mas l’any 1769 fou en Josep Blanxart d’Olot.
- L’any 1849 era habitat per Francesc Picart.
- Habitava el mas l’any 1901 en Francesc Palau i Sau amb dues persones més.
- El 1912 hi habitava Carme Puig i Sala amb quatre persones més.
- L’any 1924, Mas Guanter, era habitat per en Josep Picart i Puig amb nou persones més.
- L’any 1940, la casa, era habitada per en Josep Codinach i Sirera amb deu persones més.
- Habitaven la masia l’any 1960 en Pere Colom i Tenas amb dues persones més i l’Antoni Tallant i Leucó amb una altra persona.

Foto actual

Foto antiga
El Serradal
Casa construïda en un pla i arran de marge. El mas de característica disociada, constava d’una construcció de tres plantes amb les corts a la primera. L’altre edificació, de planta quadrada, teulat a dos aiguavessos i amb una obertura en forma d’arcada força rudimentària era destinada a cabanya. Aquestes característiques són totes del 28 d’agost del 1979 i el mas era destinat a segona residència.
Terme més aviat pla a la vora del riu Ter. Per darrera de la casa hi ha el bosc de la muntanya.
Ens han explicat que sempre havia set una casa amb problemes de subministrament d’aigua. Agafaven la necessària del rec quan aquest en portava i a rentar anaven a baix el riu Ter. Per beure havien d’arribar-se a la font de Rodonella amb un bocoi i una carreta.
En el capbreu de l’Abat de Vilalba del 1397 ve citat el mas Serradal de la parròquia de Sant Joan i Pau amb els noms de Jaume i Bernat del Serradal.
Cronologia dels proietaris:
- 1602 – Pere Morlans
- 1681- Pere Pla
- 1708 – Francesc Batalla
- 1715 – Geroni Serrat
- 1730 – Joan Pagès
- 1735 – 1748 Bertomeu Fajula
- 1766 – Jaume Fajula
El propietari del mas de l’any 1769 fou un tal R. d’Asprer. Habitava la masia l’any 1901 en Pere Colomer i Basagaña amb una altra persona. L’any 1924, el mas, era habitat per en Martí Puigcorbé i Carles amb quatre persones més.
L’any 1994 el mas continuava tenint funció de segona residència.

Foto actual

Foto antiga
Cal Santpare
Aquest mas es trobava edificat en el pendent de la muntanya que queda per sobre del Serradal i Rodonella, en uns petits planells abans d’arribar a dalt de la carena.
Abandonada l’any 1930, els seus últims estadants varen marxar a viure a Ripoll.
Segons ens explicaren era un mas molt mancat d’aigua i inicialment havien d’anar a rentar i a buscar-la a la font de Mas Guanter.
Més tard varen construïr un safareig d’una minsa font o bassa que a l’estiu sempre se’ls eixugava. L’any 1986, el mas era totalment desaparegut a causa de que una pista forestal va acabar d’enderrocar les últimes restes que quedaven de Cal Santpare.
En un llevador de l’any 1816 ve citat l’hereu de Cal Santpare. L’any 1924, el mas, era habitat per dues famílies de dues persones cadascuna, encapçalades per en Josep Orriols i Subirana i en Joan Orriols i Subirana.

Foto actual

Foto antiga
Can Faula
Aquesta casa es trobava edificada al mig d’unes feixes per damunt d’un petit rec que baixa de la font de Rourés i vora l’antic camí del Ginebret.
El mas constava de dos edificis separats: un destinat a l’habitacle i l’altre a pallissa. Els dos foren construïts arran d’un marge.
Pels voltants del mas hi havia hagut un perer i un noguer, que l’any 1990 ja eren desapareguts. Sembla ser que el mas fou abandonat a finals del segle XIX. El seu enderrocament va ser molt ràpid a causa de que li varen treure les teules.
Davant de la casa i a l’altre cantó del rec s’hi trobava la font que actualment només és un naixement d’aigua en temps de fortes plogudes.
De la consulta d’alguns documents dels arxius parroquials i municipals hem trobat les següents dades referents a aquesta casa:
- La casa de Can Faula ja existia desde temps enrere amb el nom de “Mas Rauzers”, més tard es va dir Rourés de Baix i finalment Can Faula. La veïna casa de Rourés s’anomenava Rourés d’amunt.
- En el capbreu de l’Abat de Villalba del 1397 ve citat un Mas Rauzers de la parròquia de Sant Joan i Pau propietat de Francesca Gonter de Rodonella.
- En un llevador de la Sagristia del monestir de Sant Joan de les Abadesses de l’any 1737 ve citat el Mas Rodonella de baix junt amb el Mas Rourés de Baix, especificant el document que aquesta casaha estat novamentedificada de pocs anys cap aquí.
- Segons un llevador del 1816 ve citat un masover que habita a la casa del Guanter Faula. L’any 1994 la casa era desaperaguda.

Foto actual

Foto antiga
Cal Soc
Aquest mas fou construït en terra d’emprius, en un lloc molt afeixat i rost, entre dos rierols. De caire rònec, humil i segons el seu últim estadant era una de les pitjors cases del veïnat. Constava de dos edificis separats, dels quals un era destinat a corts i habitatge i l’altre a cabanya.
Els pagesos que habitaren aquest mas tenien d’anar a cercar l’aigua un tros lluny de la casa. De la lectura dels llibres parroquials i municipals hem trobat les següents dades referents a aquesta casa:
- En un llevador de l’any 1816 ve citada aquesta casa amb el nom de “Joan Massachs”.
- L’any 1840, el mas, era habitat per un tal Josep Massachs.
- 1901 – Rosa Mitjavila i Pubill amb dues persones més
- 1909-1924 Eudald Massachs i Mitjavila amb la família.
- Aquesta casa fou abandonada l’any 1930.
Fotografiada l’any 1985 i el mas es trobava totalment amb ruïnes.

Foto actual

Foto antiga
Ca L’Assistent

Foto antiga
Casa desapareguda que es trobava edificada davant de Rodonella, a l’altre cantó del torrent del Soc, en un petit turó damunt d’unes feixes i abans de començar el bosc.
L’any 1986 encara es podien veure les últimes restes d’aquesta casa enmig de la bardissa. Sembla ser que el mas havia estat molt rudimentari i hom explica que tenien una llosa amb un forat que servia d’aigüera.
També ens explicaren que els materials d’aquesta casa (teules, bigues, etc.) foren aprofitats per altres masos de la contradaper a fer noves restauracions de llurs edificis.
Concretament, en el Mas Guanter o Rodonella de Baix hi ha una biga amb una data del segle passat que procedeix de Ca L’Assistent. Sembla ser que el nom li ve de què un assistent d’un militar d’alguna guerra carlina la va reconstruir.
En un llevador de l’any 1816 on venen citats els masos de Sant Joan de les Abadesses seguint un ordre geogràfic força rigorós, surt inscrit un mas de nom “Julià” entre les cases del Pont d’en Serra i Rodonella de Baix i que podria correspondre a l’antic nom de Ca L’Assistent.
El Pont d’en Serra
Mas construït en el pendent de la muntanya i sobre desnivell de terreny. La masia l’any 1979 constava d’un edifici de 3 plantes, compartit entre habitacle i corts. Separada d’aquest s’hi trobava una petita cabanya destinada a l’aixopluc d’eines. Segons ens expliquen el Pont d’en Serra té el seus origens en un mas edificat vora el riu Ter i d’un pont que el creuava.
Sembla ser que era la casa que vigilava el bestiar que passava pel camí procedent de les terres d’Ogassa i que es dirigien a la casa de la Serra del Boix. Més tard es va abandonar i es construí l’actual casa del Pont d’en Serra, aprofitant l’edifici d’una antiga teuleria.
- Terme afeixat amb arbres fruiters.
- Aquesta casa posseïa moltes fonts, ja que el seu terme era molt abundós d’aigua.
Documentació:
- En un llevador de rendes del segle XVIII ve inscrit el mas Pont d’en Serra que dóna al monestir de Sant Joan de les Abadesses set punyeres d’ordi i una mesura de blat.
- En un document del 1769 ve citat el mas Pont de Jaume Serra.
- 1901 – Eudald Puigcorbé i Camprubí amb una altra persona

Foto antiga
Hem de dir que aquesta casa pertany al municipi de Sant Joan de les Abadesses i a la parròquia de Ripoll.
Fonts:
- Costa, P. Santanach M. (1996). La Pagesia a Sant Joan de les Abadesses
- Des de la repoblació de la vall fins els nostres dies. Girona: Palahí Arts Gràfiques